Aquest any, després de treballar el tema de la prehistòria, de la vinguda dels humans, i de l'evolució de l'home, hem anat d'excursió a la Draga on ens han explicat com vivien els nostres avantpassat a Banyoles.
El jaciment de La Draga (Banyoles) va ser descobert l'abril de 1990 i pertany al neolític antic, ara fa uns uns 7.000 anys. Segons els sondeigs de 1990 i les perforacions sistemàtiques de 1996, el poblat ocupa 10.000 m2, dels quals 1.000 m2 han quedat submergits dins l'Estany. A la zona seca els treballs arqueològics van iniciar-se el mateix any 1990, mentre que a la part submergida s'hi excava des de l'any 1994.
La Draga és l'únic jaciment prehistòric d'ambient lacustre de la Península Ibèrica. Els 317 pals de les cabanes que s'hi han trobat i els 8 objectes de fusta, recuperats sota l'aigua, l'equiparen als mítics poblats neolítics de la regió alpina.
Cap al 5.200 A.C., quan es construeix aquest poblat neolític, les aigües de l'Estany eren 2 m més baixes que ara. Per això, la zona on estaven les cabanes neolítiques, arran de l'antiga riba, ara està inundada.
L'àrea de l'hàbitat quedava una mica elevada, amb un pendent suau vers el nord i oest, en direcció a l'Estany. En canvi, al sud, on corria un riu de desguàs, i a l'est, vers la carretera, el pendent era abrupte. És probable, doncs, que l'accés al poblat des de terra ferma (est), estés sovint inundat. D'aquesta manera, l'hàbitat neolític devia quedar dins una illa o una península, amb accés per un istme molt estret.
Aquesta magnífica ubicació faria innecessaris altres elements defensius (estacades) en un medi desconegut pels colons neolítics. Ensorrat el poblat, l'Estany va inundar La Draga fins que es va fer el passeig actual, el 1850.
Les cases
No sabem encara quina era la seva forma exacta, però, possiblement, eren grans edificis rectangulars, de 15 per 5 m. Les parets es bastien amb pilars de roure, cada 80 cm, entrelligats amb branques i fang. Les cobertes devien ser de canyís.
Darrere seu, sembla que hi havia un espai perifèric dedicat a la conservació i tractament dels aliments: graners rodons amb enllosats, focs en cubeta i zones d'abocament de residus orgànics.
El primers pagesos
Els habitants del poblat neolític de La Draga formaven part dels primers grups de pagesos i ramaders de Catalunya. Aquests grups substitueixen els caçadors i recol.lectors del període mesolític anterior, ja sigui a través d'una aculturació lenta o d'una manera sobtada, com sembla el cas de La Draga.
Les pràctiques agrícoles del moment es basaven en camps de cereals (diverses varietats de blat i ordi) situats a les terres altes properes, mentre que a prop del poblat hi devia haver horts de lleguminoses (faves i pèsols). S'han detectat també altres lleguminoses (guixes) i arvenses (morró), que es recol.lectaven de forma sistemàtica.
Els boscos que envoltaven el poblat proporcionaven avellanes, pinyons, fruites (peres-pomes) i raïms silvestres. Els cereals es guardaven en olles o en graners. Servien com a llavors o aliments torrefactats.
Ha estat una excursió molt enriquidora per tots.
